BRETOLADES
Les obres de Palamós van patir la destrucció dels vàndals i, fins i tot, la sostracció d’una escultura que setmanes més tard va ser retornada, potser per penediment. Agraïm la bona voluntat dels artistes, tant als que van refer pacientment la seva obra, com als que l’han deixat malmesa amb un missatge de reflexió per fer-nos adonar de la realitat en què vivim.
Pilar Ors i Júlio Borg.
Tània Font.
MIA LLAUDER.
Quan vaig saber que algú havia malmès la instal·lació que vaig crear en aquest forn del Mas Antoniet, em va envair la ràbia. Em sentia impotent davant d’allò absurd, em preguntava quin era el sentit de la destrucció d’un projecte arrelat al territori i a la bellesa. Com que sóc positiva de mena, de seguida vaig pensar en arre glar-ho i refer la peça, sobretot pensant en el públic que podria seguir gaudint-ne. Això volia dir esmerçar-hi de nou energia i dies abans no pogués deixar-la tal com era. Primer fer les peces de fang, aplicar l’engalba de porcellana en duresa de cuir, dei xar-la assecar, coure a 1300 °C, tornar-les a enfilar, col·locar-les a lloc… Tot això suposa almenys tres o quatre setmanes. Hi he donat moltes voltes, la feina no m’espanta, però m’ha remogut i volia prendre una decisió a consciència. Ara després de reflexionar-hi, he decidit deixar la realitat de les coses tal com estan. Visc en un món ple de coses bones. Però també convivim amb coses dolentes i desagradables. A vegades no ho sabem. A vegades cadascú es fa la seva pròpia “realitat”, allunyant-se del que ha esdevingut. L’aposta de deixar la instal·lació desballestada per persones desconegudes sense motiu, crec que ajuda a conèixer quina realitat acompanya també el nostre ara. M’agradaria poder expressar molt millor en paraules el que sento, però el meu canal de comunicació és la ceràmica. Per això treballo amb el fang. Afegir en aquests pensaments l’agraïment i la complicitat a totes i tots els qui vau compartir aquell dia tot passejant per les Gavarres i a tot l’equip d’Art&Gavarres per la vostra sensibilitat. La peça es quedarà tal com ha decidit algú. L’espectador podrà reflexionar d’una realitat, diferent de la que jo tenia en el meu cap.